TINTIN I LA MÚSICA

La música té un paper destacat en les aventures de Tintín, i no només per la presència més o menys soportable del Rossinyol Milanès! En els diferents àlbums el lector es va trobant cançons, àries i melodies, algunes molt conegudes i altres que no tant. Què és el que va impulsar a Hergé a omplir la seva obra de referències musicals? Per una part, va haver de patir durant la seva infantesa l'afició dels seus pares per la lírica, un record amarg del qual es va venjar d'alguna manera a través del personatge de Bianca Castafiore. La influència del seu col·laborador Edgar Pierre Jacobs, un antic baríton que es convertiria en l'autor de Blake i Mortimer, sense dubte també hi deuria tenir alguna cosa a veure.

La revista musical francesa Diapason va publicar al número 457 un especial titulat "Tintín a l'òpera". Sobre la base d'aquest treball, van concebre el disc Tintín i la música, una iniciativa que ens permet descobrir i escoltar la música dels àlbums de Tintín. Aquí hi ha una mostra, acompanyada de petits fragments:

A Tintín al Congo, els remers entonen un cant tradicional del país a la pàgina 35. Aquest cant existeix realment i Hergé en va transcriure fidelment la lletra.

A Els cigars del faraó, Filemó Sicló ens demostra en dues ocasions que és un bon melòman. A la pàgina 36 Tintín se'l troba cantant "Sur la mer calmée" (Damunt la mar encalmada), traducció francesa del cèlebre "Un bel di vedremo" de l'òpera Madame Butterfly de Puccini. Una mica més tard, quan Tintín l'interroga a la pàgina 41, la menció dels ulls li recorda les paraules de l'ària "De l'art la splendeur immortelle" ("De l'art l'esplendor immortal"), que pertany a Benvenuto Cellini, d'Eugène Diaz.

Al principi de L'orella escapçada, el vigilant del Museu Etnogràfic trenca la monotonia del seu treball cantant la famosa ària del "Toréador", de l'òpera Carmen de Bizet.

Sota els efectes de la borratxera causada pels vapors del vi, a la pàgina 55 de El cranc de les pinces d'or, Tintín i el capità Haddock fan un mini recital. Tintín canta l' "Ària de Jenny", que pertany a l'òpera còmica "La Dame Blanche" (La Dama Blanca) de Adrien Boieldieu, basada en l'obra de Walter Scott. Aquesta alusió és particularment interessant si s'incideix en alguns elements de l'obra de Scott. En ella, la Dama Blanca és en realitat una òrfena que protegeix un castell l'hereu del qual ha desaparegut misteriosament.Al final, el castell és adquirit en subhasta per un oficial que descobreix un tresor ocult en una estàtua. El cop d'efecte final consisteix en què l'oficial no resulta ser un altre que l'hereu perdut. Veritat que es reconeix bona part de l'intriga de El tresor de Rackham el Roig?

I ara una peça que no necessita presentació i que la Castafiore canta en molts àlbums, en aquest cas concret a Les 7 boles de cristall. Es tracta per suposat de l' "Ària de les Joies" de l'òpera Faust, de Gounod.

A El temple del sol canviem a un repertori musical ètnic. Amb la mateixa preocupació pel detall que va demostrar a Tintín al Congo, Hergé va transcriure fidelment el cant sagrat tradicional inca que els nostres herois escolten mentre Tornassol és dirigit al patíbul (pàg 57). En una tessitura clarament més alegre, el capità Haddock expressa la seva alegria en la versió original en francès cantant "Le soleil et la lune" (El sol i la lluna), una cançó de Charles Trénet (pàg 59).

Una altra cançó de Charles Trénet apareix a Tintín al país de l'or negre (pàgina 1), hàbilment transformada per Hergé en la sintonia publicitària de Simoun. (en la versió catalana de Joaquim Ventalló, Simoun es converteix en el garatge Patapum).

Molt més difícil de transcriure en paraules és aquesta música tibetana que acull als nostres herois en la tornada de la muntanya del Musell del Yack a Tintín al Tíbet (pàg 61).

Segons la revista Diapason, aquestes poques notes que acompanyen la serenata de la "Harmonia de Molins de Dalt" a les Joies de la Castafiore (pàg 29), no poden pertànyer a cap altra cançó que a "Les gars de la marine" ("Els nois de la marina"), una composició de Heymann i Werner per a una pel·lícula de 1931 titulada... El capità Craddock!

A continuació proposo diverses activitats per fer a classe. Podeu fer aquestes o proposar-ne de noves.

a) Analitzar el tipus de música i d'estils de cada una de les cançons.

b) Escriure la lletra i treballar-la (es pot traduir, significat, relació de la lletra i la vinyeta...)

c) Buscar altres formats (pel·lícules, CD, programacions de teatre...)

d) Crear un mural amb diferents estils de música de diferents parts del món. Als còmics de Tintin tan aviat hi podem trobar música de la considera "culta" (òpera, lied...), com música popular i d'altres parts del món (Àfrica, Índia...)

e) Fer el buidatge d'altres còmics. En aquest apartat hi ha només una petita mostra, però potser vosaltres teniu més còmics, o a l'escola i/o a la biblioteca us en poden proporcionar més. I el buidatge pot ser molt més interessant del que sembla.