LES QUALITATS DEL SO

El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del punt on hi ha la vibració. Els humans, i també molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l'oïda. El rang de sons audible per l'home és com a mínim 20 HZ.

La física del so és estudiada per l'acústica, que tracta tant de la propagació de les ones sonores en els diferents tipus de mitjans continus com la interacció d'aquestes ones sonores amb els cossos físics. Les vibracions mecàniques que poden ser interpretades com a so són capaces de viatjar a través de tots els estats de la matèria: gasos, líquids, sòlids i plasmes. El so requereix d'un medi material. El so requereix d'un medi material com a suport per a ser transportat, per tant, no pot viatjar a través de buit.

Un so es pot caracteritzar físicament per un seguit de paràmetres:

Freqüència de l'ona sonora

Velocitat a la que es propaga l'ona sonora

Pressió sonora

Intensitat sonora

Potència acústica

To i Timbre de l'ona sonora

Les activitats humanes comporten habitualment la producció de son, que aquests arribin a ser una incomoditat, una melèstia o que arribin a afectar la salut física o psíquica de les persones depèn del tipus de soroll, de la seva durada i del moment i el lloc on es produeixin. Es parla de contaminació acústica quan el soroll comporta repercussions greus sobre la salut, la qualitat de vida dels ésser vius o el funcionament normal dels ecosistemes.

La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora (potència acústica) que travessa per segon una superfície. La intensitat depèn de l'amplitud de l'ona, perquè quant major siga l'amplitud de l'ona, major és la quantitat d'energia (potència acústica) que genera i, per tant, major és la intensitat del so. La intensitat del so que es percep subjectivament que és el que es denomina sonoritat i permet ordenar sons en una escala del més fort al més dèbil. La intensitat sonora disminuïx amb la distància de la font. Disminuïx 6dB cada vegada que es duplica la distància a què es troba la font sonora.

La durada, una de les quatre característiques del so, és el temps que dura un so. Com més sigui el temps més llarga serà la durada. Determina el temps de vibració i es mesura en unitat de temps (minuts, segons...)

L'altura d'un so és una de les seves quatre característiques bàsiques, juntament amb la durada, la intensitat i el timbre, que ens permet d'establir si és agut -quan té més altura- o greu, quan no en té tanta.
L'altura depèn de la freqüència de la vibració i és directament proporcional a aquesta: cada vegada que la freqüència es dobla, l'altura puja una octava. Per indicar a quina octava ens referim i a quina altura està cada octava, aquestes tenen uns índex numèrics. Així l'octava que comença pel do que es troba entre el pentagrama en clau de sol en segona i el pentagrama en fa en quarta, és l'octava que té com a índex el 3; aquest és el do3. Si baixem una octava tenim les notes que tenen per índex el 2; si pugem una octava, trobem les notes d'índex 4.
La unitat per mesurar l'altura dels sons i les distàncies que hi ha entre les notes pel que fa a l'altura és el to i la seva meitat, el semitò.

El timbre musical és un dels quatre atributs del so a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum. Ens permet distingir dos o més sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat. El timbre és conferit a un so en virtut de la diferent quantitat i intensitat dels harmònics que el componen així com de la forma de l'ona, i en concret l'atac, la caiguda i la ressonància.
Al seu torn, aquests dos elements depenen tant del(s) material(s) de què està fet l'instrument i que entren en vibració, com de la manera com fem sonar aquest instrument. Així, un mateix violí donarà timbres diferents segons que li posem cordes de tripa o de metall (el material) però també segons que el fem sonar fregant les cordes amb un arc o que pincem les cordes en pizzicato
Gràcies al timbre, l'oïda humana és capaç de distingir la veu d'una persona de la d'una altra; un instrument musical d'un altre.
En el treball musical amb el timbre es basen la instrumentació, la orquestració i els arranjaments.

A continuació teniu unes quantes pàgines web per tal de practicar el que heu après a classe. Bàsicament són bancs de sons. Els podeu escoltar a classe i fer les vostres pròpies activitats.

http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes/sonidos/index.php Banc de so i imatges del Ministeri d'Educació.
http://www.findsounds.com Cercador de sons.
http://www.analoguesamples.com Col·lecció gratuïta de mostres de so provinents de sintetitzadors analògics.
http://www.oneshotsamples.com Portal de mostres de so, per categories.
http://www.samplenet.co.uk Base de dades d'instruments gratuïts. Possibilitat d’escoltar-los abans de descarregar.