Què busques ?

dissabte, 31 d’octubre del 2009

LA VOLTA AL MÓN

En aquest apartat hi anirem penjant fotografies, vídeos i definicions de tots aquells instruments que tot i existir des de fa milers d'anys, no formen part del que anomenem l'orquestra clàssica. Per això ja tenim un altre apartat. És un món apassionant i us recomano que no us el perdeu. Sempre que pugui els vídeos que veureu seran tocats per gent aborigen o amb l'entorn més proper al seu origen. Cliqueu sobre el nom de l'instrument i veureu com és i com sona.

INSTRUMENTS DE CORDA

ARC MUSICAL es troba a Nigèria com una corda ressonada per la boca que es toca tirant d'ella o copejant-la. És comú en la part central del país, i està associat amb cançons agrícolas que solen expressar preocupacions i interessos socials. Les tiges de plantes de cereals lligats junts amb cordes i recolzades en dos ponts són usats per fer una espècie de cítara de bassa, tocada amb els polzes, típicament utilitzada per a l'entreteniment personal. El arpa arquejada es troba en la part d'oriental del país, sobretot en Tarok.

HUQIN és d'una família d'instruments de corda fregada utilitzats en la música xinesa. Consisteix en una caixa de ressonància de perfil circular, o hexagonal o octogonal del qual surt un mànec o màstil sovint cilíndric i sense batedor. Gairebé tots els instruments d'aquesta família tenen dues cordes excepte alguns com el sihu que en té quatre que estan afinades per parelles, i alguns altres que en tenen tres. La tapa harmònica de la caixa de ressonància està feta o bé de pell de serp o bé de fusta molt prima. Les clavilles -tantes com cordes- travessen perpendicularment el mànec.

INSTRUMENTS DE VENT

DIDGERIDOO és un instrument musical, tradicional dels aborígens autralians.
Consistix en un tub de fusta d'un metre de llargaria, normalment de eucaliptus, que els tèrmits han buidat i que pot ser aprofitat per bufar-hi dins. El didgeridoo sol estar decorat amb els símbols tradicionals de la pintura aborigen autraliana.El didgeridoo s'utilitza com a instrument solista, però en realitat no pot fer melodies ja que és un tub foradat i sols té una única obertura d'eixida del so. Per tant és més valorat pel so envolvent que produeix.


INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

DJEMBÉ és un instrument de percussió, concretament de la família dels instruments membranòfons.L'instrument va néixer a l'antic Imperi Mandinga, aproximadament entre les localitats de Bamako (Mali) i Kankan (Guinea), des d'aquí va migrar posteriorment a Senegal, Costa d'Ivori i Burkina Faso, formant part integral de la música i las tradicions de la zona. Es creu que aquesta dispersió del djembé es va produir durant el segle I d.C. per les migracions dels Numu que eren i encara són) ferrers professionals, considerats guardians de certs poders.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

LA VEU

En aquest espai anirem penjant vídeos relacionats amb els diferents tipus de veus, estils i agrupacions vocals.

La veu de SOPRANO és la més aguda i acostuma a tenir el paper de protagonista a la majoria d'òperes.

Victòria dels Àngels.
Biografia - Actuació

Elisabeth Schwarzkopf.
Biografia - Actuació

Anna Netrebko.
Biografia - Actuació

Què significa Soprano Coloratura ?
Aquest tipus de soprano disposa d'un ampli rang vocal i pot executar amb facilitat un estil de cant que inclou elaborades ornamentacions i agilitats, incloent-hi passatges ràpids i refilades.

Natalie Dessay.
Biografia - Actuació

Kathleen Battle.
Biografia - Actuació

La veu de MEZZOSOPRANO, com indica el seu nom, és la veu intermèdia, i té una gran capacitat expressiva.

Teresa Berganza.
Biografia - Actuació

Marilyn Horne.
Biografia - Actuació


La veu de CONTRALT és la més greu, i no gaire freqüent als països mediterranis.

Maureen Forrester.

Biografia - Actuació

Marian Anderson.
Biografia - Actuació


La veu de TENOR és la més aguda de les veus masculines, i acostuma a tenir el paper de protagonista a la majoria d'òperes. Normalment, les partitures de tenor s'escriuen en clau de sol amb la indicació 8 a sota la clau. Això vol dir que la veu sona una octava més avall del que està escrit.

Enrico Caruso.
Biografia - Actuació

Jaume Aragall.
Biografia - Actuació

Josep Carreras.
Biografia - Actuació

Alfrego Kraus.

Biografia - Actuació

Placido Domingo.
Biografia - Actuació

Luciano Pavarotti.
Biografia - Actuació

Sabeu qui eren els TRES TENORS ?
Biografia - Actuació

La veu de BARÍTON és una veu intermèdia, i les seves partitures s'escriuen en clau de fa en quarta línia.

Dietrich Fischer-Dieskau.
Biografia - Actuació

Vicenç Sardinero.
Biografia - Actuació


La veu de CONTRATENOR és una veu masculina que s'aconsegueix treballant els sons aguts amb ressonància de cap. Pot arribar tan amunt com la veu de soprano.

Philippe Jaroussky.
Biografia - Actuació

La veu de BAIX és la veu masculina més greu, i les seves partitures també s'escriuen en clau de fa en quarta línia.

Nicolai Ghiaurov.
Biografia - Actuació


Quan un conjunt vocal interpreta una obra sense cap acompanyament instrumental es diu que canta A CAPELLA.

- Els Simpsons.
- Coneixeu els OIS VOICE ?


Un COR DE CAMBRA és un conjunt coral no gaire nombrós (normalment entre nou i vint cantaires).

- COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA.


Quan el nombre de cantaires és més gran, el qualificatiu "de cambra" desapareix i el conjunt passa a ser anomenat COR.

- VA PENSIERO, de J. VERDI.


Una ESCOLANIA és una coral infantil lligada a una entitat religiosa, i el seu repertori és majoritàriament de tema religiós.


- ESCOLANIA DE MONTSERRAT.

L'ORFEÓ és una agrupació coral de veus mixtes amb molts components, que poden arribar a ser centenars.


- ORFEÓ DONOSTIARRA.


A continuació mostrarem exemples D'ALTRES formacions lliures d'interpretació vocal.

- GRUP D'HAVANERES. Els Pescadors de l'Escala.

Poc a poc anirem omplint tots els apartats amb més música.

HISTÒRIA DE LA MÚSICA


A tercer d'ESO de l'IES Cap Norfeu, és on les coses estan més mogudes. El temari que hem de fer, per altra part, ens permet fer tot el que estem fent. Es tracta que veure una visió general de la HISTÒRIA DE LA MÚSICA.
Però no sempre és fàcil explicar història amb els alumnes d'ESO. Cada grup té les seves particularitats i la seva manera de fer. Així que, tot i seguir el mateix temari, el que estem fent les dues professores de 3r és variat. I és clar, el que fan els alumnes a tercer també ho és.

Aquest espai és l'espai dels alumnes de 3r d'ESO de l'IES Cap Norfeu. Així que poc a poc anirem penjant tot el que fem.
Ja veureu que al final el que importa és que els alumnes aprenguin diferents moments de la història de música, que de fer tots el mateix i de la mateixa manera, potser no ens n'hauriem sortit tant bé.

I amb els diferents enllaços que anem penjant, i les lectures que anem fent, a veure si la història de la música els hi és una mica més atractiva. Així ho esperem.

Història de la Música a 3r A i 3r B.

Han fet un treball molt original.Treballen una nova història de la música. Fa molts anys vaig llegir un llibre (no recordo com es deia) on Mozart era enviat en una altra època. A partir d'aquí se'm va ocórrer fer el mateix. Cada alumne (o el grup) ha escollit una època musical o període de la història de música dels que surten al llibre. Han agafat un compositor d'aquella època (o més d'un si eren un grup) i l'han traslladat a una altra època.

L'Ignasi i en Marc, de 3r B s'han inventat l'història de canviar d'època en Beethoven i fer-lo anar a parar al segle XX. Resulta que amb una relliscada en Beethoven va caure i es va quedar inconscient. Quan es va despertar gairebé l'atropellen. Havia anat a parar en un lloc de molt de trànsit. No sabia ni caminar per les voreres, ja que a la seva èpoc no n'hi havien. Sort que un municipal el va orientar. Anava tant distret que es va topar amb un personatge molt extrany. Era l'EMINEM !!! Es varen fer amics de seguida, però el primer que va fer va anar-li a comprar roba, ja que amb les vestimentes del segle XVIII no podia anar gaire enlloc. Com que les monedes de l'època beethoveniana no li servien, Eminem es va haver de rascar la butxaca i pagar ell, les 20 samarretes i pantalons que en Beethoven es va comprar. Amb el temps li va ensenyar a cantar Rap. Fins i tot varen fer molts concerts, però un dia, en un dels concerts en Beethoven va relliscar i es va tornar a donar un cop al cap. Va intentar portar la seva música que li havia ensenyat el seu nou amic a la seva època i a les seves sales de concerts, però la seva gent no ho suportava. Fins i tot el perseguien. Un dia quan ja gairebé el tenien agafat per portar-lo a la garjola, es va despertar de tots els cops rebuts al cap i es va trobar a dins la catedral de Viena. Tornava a ser a casa. Però el que no sabrà mai la gent és que Beethoven va ser el precursor del Rap.

En Yan, en David, en Jaume i l'Aitor, de 3r B, han traslladat a la Prehistòria en Beethoven i en Mozart. Al principi de la història anaven molt i molt perduts, però com que tenien gana, i a aquella època massa menjar no hi havia, us puc assegurar que ja es varen espavilar solets. Fins i tot es varen haver de barallar amb un ós.

En Jóse i en Joshua, de 3rA, fan que en Mozart i en Beethoven deixin per uns moments la música d'orquestra i simfonia a què ens tenen acostumats i es dediquin a fer de DJ.

La Liangyan i la Katherine, de 3r A, ens expliquen una història fantàstica. Per culpa d'un fenòmen extrany, en Mikhail Glinka i en Béla Bartôk van a parar a l'Edat Mitjana. Allà es troben amb un majordom que els hi dóna lliçons de com compondre música religiosa.

La Fàtima, la Maria, la Sara i la Sheila, de 3r A, aconsegueixen fer ballar Hip- Hop a la Cleopatra. Al final s'acaba tornant una mal parlada. N'estava farta de tanta música grega. I voleu saber qui "modernitza" la Cleopatra" ? Doncs els Beatles, en Michael Jackson, els Rolling Stones i els Abba.

En Paul, l'Istvan, en Ricard, en Constantin i l'Abdeslam, de 3r A, han escrit una història molt extranya. Resulta que un grup d'amics es troben en circumstàncies molt extranyes. Tots són músics. Al cap d'un temps decideixen fer una maqueta d'un disc. Tot el que fan els hi sona. Poc a poc es van fent més amics. El disc els hi queda fantàstic. Però un bon dia descobreixen una informació molt extranya. Resulta que en una altra èpoc havien estat un grup molt famós. Els GREEN DAY. Varen trobar un munt de coses d'ells. Però els curiós és que cap dels amics que s'havien trobar recordava res de res. Haurien anat a parar al futur ?

L'Eric, en Raimond, l'Ilya i en David, de 3r A creen un equip de futbol. I a que no sabeu qui eren els jugadors ? en Haydn, en Mozart, en Beethoven i en Sammartini. I a que no sabeu on es varen trobar per jugar el partit ? A l'estadi del Roses. En Beethoven fa de porter i si li fan un gol els ha de convidar a sopar. En Beethoven es posa xulo, però al final en Sammmartini li marca un gol de penalti. I és clar, en Beethoven els ha de convidar a sopar. Però com que van curts de diners per culpa de la crisi, acaben al Pans a menjar un entrepà.

En Guillem, en Yassin i en Monir, de 3r A, es diverteixen una estona amb en Vivaldi, en Bach i en Monteverdi. Com ? De moment en Bach i en Vivaldi es troben a un Pans per fer unes tapes i després anar al cinema. Però després de tot això troben que els hi falta una mica de marxa. I decideixen anar a fer un tomb per les discos de Roses. Allà coneixen un nou DJ. Es diu Monteverdi. Sona bé oi ? DJ MONTEVERDI. Però quan els hi ensenya el que fa amb els plats i la taula de mescles, decideixen sortir d'allà cames ajudeu-me i tornar cal a la seva època, que tot i tenir els seus problemes, almenys era més tranquila.

La Claudia, la Marta, la Laura i la Paula, de 3r A han escrit una història fantàstica. Potser no és tant divertida com les altres, però té un rigor històric fabulós. Tot comença quan l'Anna, la protagonista, està llegint el Llibre de les Bèsties. Aquesta noia viurà un seguit d'aventures, que van des del segrest de la princesa Clara d'Assís, filla del rei Salomó. Per tal de rescatar la princesa es fa amiga d'Antoni Font i de Guido d'Arezzo, que l'ajudaran a aconseguir el seu objectiu. Voleu saber com acaba la història ? Els hi haureu de demanar a elles. Però la història és tant bonica que la rematen fent que quan l'Anna es desperta l'endemà al matí el llibre que estava llegint la nit anterior ha desaparegut de la seva tauleta de nit.


Els Trobadors a 3r C.

Com que la història de la música i els hi era molt feixuga, entre tots varem buscar una nova manera d'explicar-la. Amb el cinema. Les imatges són una gran font d'informació de determinats moments de la història, que potser explicats d'una altra manera no serien tant fàcils d'entendre. Un cop hem vist les pel·lícules, debatem, parlem i reflexionem sobre el moment històric de l'escena i què podria passar si això ho traslladessim al moment actual.
L'altra dia a classe, varem passar uns fragments d'escenes de l'Edat Mitjana. N'hi havia de pel·lícules, de reportatges, del Youtube... El cas és que va sorgir el tema dels trobadors i de l'amor cortès. Es varen interessar pel tipus de cançons i poesies que feien en aquella època. Però a 3r d'ESO ja sabeu que les coses canvien d'ara per ara, i aquelles cançons i poesies es varen anar modernitzant i canviant d'època. Així que varem decidir inventar-nos unes poesies com si fossim trobadors, però no a l'Edat Mitjana, sinó al segle XXI. Va sortir de tot, com us podeu imaginar. Però aquestes són unes de les millors:

"Como quieres que te quiera, si al que quiero que me quiera no me quiere como quiero que me quiera". Trobadora Cristina.

"Tu eres mi sol, tu eres mi cielo, tu eres mi mar y tu mi luna. Y con todo esto tu formas, mi mundo ENTERO". Trobadora Vita.

"El vent ha obert el mar amb ganivets de plata, surten quatre dofins i canten tres serenates, amb el teu nom gravat a cada escata. Ballen tots al voltant d'un fantàstic que encara no ha trobat aquella pruna, de la cançó de nit pruna de lluna, sol i lluna. S'estiren el vestit perquè el sol mariner va brillant sol, però la lluna encara va de sol i es retira del cel sense consol". Trobadora Saida.

"Me quieres ? Quien sabe. Te quiero ? Lo sabes. me amas ? Lo dudo. Te amo ? Lo juro". Trobadora Doa.

"Soñé que me amabas, soñé que me querias, y me caí de la cama por soñar tonterias". Trobadora Rahima.

"Si yo fuera una estrella alumbraria tu ventana para ver a la más bella". Trovadora Marta.

"Si tu me das la mano, yo te regalo mi corazón, te regalaria mil flores... por verte sonreir". Trobadora Marina.

"Si yo fuera el mar y tu una roca, subiría la marea para besar tu boca". Trobador Samer.

Tanta fama que tenen els trobadors, i les millors poesies han sortit de les trobadores. Jejejeje.


El Rap de 3r D.

Amb la gent de 3r d'ESO D, a música ens ho passem molt bé!! vam veure que en una de les pàgines del tema 1 llibre de text, s'ens convidava a fer una excursió per tota la música en general, vam partir de la música que va néixer al 1950 fins la música que es feia als anys 90.

Hem tingut debats molt interessants perquè la música està molt lligada a la societat, a la forma de vestir, a les estètiques dels grups musicals, etc. i el que és interessant és que els alumnes porten música que ells escolten per compartir-la amb la classe. Un noi va portar reggae en un llapis digital però no el vam poder sentit des de l'ordinador del barracó de música -encara no sé per què - i una noia, va portar house.
Els alumnes de 3r d'ESO D van compondre un text d'un RAP.

1) Cal escriure un text -sobre una temàtica prèviament acordada - per a un rap a base de combinar les següents paraules o petites frases, per exemple:

RITME
QUE NO!

IEPA!!! YUPI!


MOU LA CINTURA

CLAP
IEPA

QUE SÍ!

TXEC
MOLT BÉ!

AU, VINGA!

YEAHHHH!

AU, MOU-TE!
QUE GUAI

Mireu com quedaria un petit text en elq ual emprem algunes d'aquestes paraules:

Iupi, que guai, iupi, Yeahhhh!

Au, mou-te.

Mou la cintura.

Molt bé! Iepaaaaaaa!


Queda xulo, eh?


2) Cal repetir cada paraula o frase les vegades que calgui. També hi podem afegir altres paraules o frases que ens inventem de manera improvisada, quanta més agilitat i rapidesa en la improvisació, més divertit és!

3) És molt important d'encaixar molt bé el text i el ritme.

4) Un cop ja s'ha completat el text, s'ha de cantar acompanyant-lo amb el ritme següent:

negra- X -2 corxeres- X

És molt important coordinar tot això amb l'expressió corporal, per exemple:

a la negra, podem picar amb les mans als genolls i a les "X" podem picar de mans.

També es pot deixar improvisar l'expressió corporal individualment.

És una experiència fantàstica, i tots en gaudim molt. Es treballa moltíssim la psicomotricitat i els alumnes fan córrer la imaginació i al creativitat!!!!

Aquestes paraules o frases petites es poden dibuixar en folis en blanc i es poden escriure seguint la seva expressivitat: si volen fer grafitis, si volen enquadrar-les i pintar de doversos colors els quadres, es poden penjar aquests folis a la classe -de forma asimètrica -, poden enganxar-hi fotos d'ells ballant un rap al mig i enganxar-ho tot en un gran mural, etc.

És una de les experiències més gratificants!

dilluns, 26 d’octubre del 2009

L'ORQUESTRA


Aquesta serà la secció orquestral. Aquí us penjarem vídeos de tots els instruments. No us penseu que sempre seran versions clàssiques. A vegades seran una mica diferents, a veure si veieu que no sempre han de ser aburrits els instruments que us expliquem a classe. Hi haurà quatre seccions: CORDA, VENT, PERCUSSIÓ I ELECTRÒNICA.
Poc a poc anirem explicant la seva història, com es toquen i per suposat, com sonen.

Què és un instrument ?
Un instrument musical és un objecte o aparell que es fa servir per produir sons musicals.

Què són els idiòfons ?
Els idiòfons formen part dels instruments habitualment anomenats de percussió. El material que vibra és el propi cos de l'instrument.

Idiòfons percudits.

- Castanyoles. Les castanyoles són un instrument idiòfon de percussió que consisteix en dues peces que es fan repicar l'una contra l'altre. El material de què estan fetes pot ser molt divers: fusta, vori, metall, i actualment s'ha introduït la utilització de resines i plàstics sintètics que també ens en proporcionen d'una qualitat excel·lent. Fins i tot, n'hi ha una variant feta amb dues petxines: les castanyoles marines. El to de les castanyoles depèn d'una part del material i de l'altre de la mida: com més grosses són, més greu sonen.

- Marimba. La marimba és un instrument musical usat a Amèrica, a països com Mèxic, Nicaragua, Costa Rica i Guatemala, sent considerada a últim país i a Nicaragua com un dels instruments més representatius de la seva música típica o folklòrica. Consisteix en un paral·lelepípede de fusta amb una boca superior quadrangular recollida per les vores i que eixampla a la part superior i s'estreny a en la part inferior fins tancar-se en]forma piramidal. Posseeix una sèrie de taules primes (llengüetes sonores) de diferents mides disposades de més gran a més petit, excavades per la part inferior. Aquestes llengüetes tenen perforacions en els seus extrems, i per aquests orificis es lliguen amb cordons que les sostenen suspeses de pitons verticals, fixes a una carcassa trapezoidal. Cada tecla té la seva pròpia capsa de ressonància.

Idiòfons puntejats.

- Kalimba. Kalimba o Calimba. Instrumento musical extendido por todo el continente africano. Recibe diferentes nombres, según los países y pueblos: malimba, mbira, kisaanji, likembe, sanza...Este idiófono tiene un juego de láminillas de diferente longitud y material, duras pero flexibles, como las de metal o de caña. Están fijadas a un puente por un extremo, y tienen libre el otro, de forma que producen sonidos al ser pulsadas con los dedos por los extremos libres. Las dimensiones de las láminas determinan las frecuencias a las que pueden vibrar, lo que se traduce en las notas diferentes que pueden dar. Así, variar el tono o afinar el instrumento equivale a alargar o disminuir la longitud de las placas. La caja de resonancia en la que está empotrado el puente puede tener multitud de formas y ser de diferentes materiales. En el caso de la fotografía la caja es de madera y las laminillas metálicas. Se sujeta con las dos manos y se toca con los dedos pulgares.

Idiòfons fregats.

- Harmònica de Cristall.
La armónica de cristal es un instrumento idiófono mejorado por Benjamin Franklin en 1762, después de ver en Cambridge, Inglaterra, un concierto de copas de vino llenas de agua tocadas por Edmund Delaval. Consiste en una serie de platos o boles de cristal de diferentes tamaños superpuestos y alineados horizontalmente, atravesados por un eje conectado por correa a un pedal que los hace girar mientras se toca, a la manera de una vieja máquina de coser. Actualmente tiene un registro de cuatro octavas.Se toca mojando los dedos ligeramente y tocando los platos mientras giran, lo que produce un sonido cristalino. En algunos lugares estuvo prohibida porque se consideraba dañina. Se decía que provocaba cáncer en quienes la tocaban; aunque hoy en día se sabe que la causa real era el plomo con el que antiguamente se hacían los cristales y que también podía ser causa de saturnismo, motivo por el cual su uso vuelve a ser cada vez más frecuente, eso sí, con armónicas fabricadas de cristales sin plomo

Què són els membranòfons ?
Els membranòfons formen part dels instruments habitualment anomenats de percussió. Són aquells instruments en què el material que vibra és una membrana tensa.

Membranòfons percudits.


- Pandereta.
- Bongos.
- Tamborí.
- Timbales.
- Bombo.


Membranòfons fregats.

- Ximbomba.

Un cas especial és LA BATERIA. La bateria és un conjunt d'instruments idiòfons i membranòfons percudits tocats per un sol músic.

Què són els cordòfons ?
Els cordòfons s'anomenen habitualment instruments de corda. Són aquells instruments en què el material que vibra és una corda tensa (o més d'una).

Cordòfons Puntejats amb els dits.


- Kora
- Balalaica
- Arpa
- Guitarra

Cordófons Puntejats amb una púa.

- Bandúrria
- Banjo

Cordòfons Puntejats amb un teclat.


- Clavecí

Cordòfons percudits amb baquetes.

- Saltiri

Cordòfons percudits amb un mecanisme accionat per un teclat.

- Piano

Cordòfons Fregats amb un arquet.

- Violí
- Viola
- Violoncel
- Contrabaix

Cordòfons Fregats amb una roda.

- Viola de roda La viola de roda és un instrument de corda fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la que gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s'acciona amb la ma dreta. Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central. També consta d'altres dos tipus de cordes: els bordons (cordes més gruixudes encarregades de les notes pedals greus) i les trompetes (conjunt de cordes que descansen sobre un pont que està solt, i que al girar fort la roda, produeix un brunzit que s'aprofita per marcar ritmes). Tots tres grups de cordes són fregats alhora per la roda i la llargària de les cordes melòdiques és modificada per l'acció d'un teclat.


Que són els aeròfons ?
Els aeròfons també s'anomenen instruments de vent. Són aquells instruments en què el material que vibra és l'aire que contenen o que passa a través d'ells.

Aeròfons de broquet.
S'anomenen també instruments de vent-metall.

- Trompeta
- Trompa
- Trombó de vares
- Bombardí
- Tuba
- Fiscorn

Aeròfons de bisell.
L'aire sona quan xoca contra un bisell. Formen part dels instruments anomenats de vent-fusta.

- Flauta de bec
- Flabiol
- Flauta travessera
- Flautí


Aeròfons de canya.

L'aire sona quan passa per una canya o inxa que el fa vibrar. També formen part dels instruments anomenats de vent-fusta.

De canya simple.

- Clarinet
- Clarinet baix
- Saxòfon

De canya doble.

- Oboè
- Fagot
- Gralla
- Tenor
- Sac de gemecs


Aeròfons de d'inxa lliure.
L'aire sona quan passa per una inxa o llengüeta metàl·lica muntada en un marc amb una obertura.

- Harmònica
- Acordió Cromàtic
- Acordió Diatònic

Què són els electròfons ?
Són aquells instruments en què el material que vibra és el corrent elèctric.

Electròfons Elèctrics.
Són instruments d'altres famílies als quals s'ha afegit un sistema d'amplificació.

- Guitarra Elèctrica
- Baix Elèctric

Electròfons Electrònics.
El so s'hi produeix per mitjans totalment electrònics (circuits, xips...)

- Sampler
- Sintetitzador


S'anomenen CONJUNTS DE CAMBRA els que estan formats per un nombre reduït d'instruments (entre dos i deu aproximadament).

- Duet
- Trio
- Quartet
- Quintet
- Sextet
- Septet

L'ORQUESTRA SIMFÒNICAés un conjunt d'instruments format per una secció de corda, una de vent-fusta, una de vent-metall i una de percussió.

-Orquestra Simfònica del Vallès.
-Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

S'anomena ORQUESTRA DE CAMBRA la formació orquestral que té un nombra reduït d'instrumentistes.

- Orquestra de Cambra d'Espanya.

- Orquestra de Cambra de Moscú.
-Orquesta de Cambra de Rotterdam.
- Orquestra de Cambra de l'Empordà.

La BANDA DE MÚSICA és un conjunt instrumental nombrós format per una secció de vent-fusta, una de vent-metall i una de percussió.

BONA CASTANYADA



Bona castanyada a tothom!!!

La castanyera

Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre balla així.

Qué vivan las castañas, que buenas que estan

Vivan, vivan, vivan las castañas.
Tan blancas por dentro,
qué ricas que están,
son frutos secos que el otoño nos da.
Vivan, vivan, vivan las castañas,
asadas o crudas qué buenas están,
los niños las toman también por navidad.
Que vivan, vivan las castañas,
que vivan, qué buenas que están.
Ñam, ñam, ñam!!

Però segur que n'hi ha un munt més que coneixeu. Si en teniu la música o algun vídeo i ens els voleu enviar, nosaltres el penjarem.

LES QUATRE ESTACIONS DE VIVALDI

En aquest apartat us hi posarem les quatre estacions d' Antonio Vivaldi.

Com, que no sabeu què són les estacions ?

Llegiu aquest document i us en fareu una idea molt més clara.

La Tardor.
Vídeo - Definició

L'Hivern.
Vídeo - Definió

La Primavera.
Vídeo - Definició

L'Estiu.
Vídeo - Definició

MÚSICA I ANIMALS

Estrenem una nova secció al nostre bloc. Som persones serioses, però quan cal també sabem riure, així que en aquesta secció hi penjarem vídeos relacionats SEMPRE AMB LA MÚSICA, però que a la vegada ens facin passar una estona divertida. I a la vegada que estiguin relacionats amb els animals. Molts compositors han escrit partitures per animals.

Una de les activitats interessants de fer a classe és fer un petit treball d'investigació sobre el compositor que va escriure aquella partitura. Per què la va escriure ? Li agradaven els animals ? No li agradaven ? Quina relació hi ha entre la cançó, el compositor i l'animal ?


DUET DE GATS

diumenge, 25 d’octubre del 2009

RELAXACIÓ

Utulitzeu la relaxació a les vostres classes ?
Llegiu aquest apartat, i a veure si us animeu.
En moments puntuals ens trobem amb alumnes i/o grups classe que vénen d'una activitat on hi hagut molta tensió i atenció i ens costa començar de nou o captar-los-hi l'atenció. Aquest seria un bon moment. O potser nosaltres a la nostra classe hem fet una activitat moguda (percussió, cant...) i al professor/a que ve després li costa molt més reconduir la situació. Aquest seria un altre gran moment.
Si podem aconseguir una mica més de tranquilitat, ja haurem fet un petit passet més.

A continuació teniu uns enllaços amb música per relaxar-vos. Poc a poc n'hi anirem afegint més, o si en coneixeu també ens els podeu enviar.

Abans però, unes petites pauses per aconseguir-ho:

Posa't roba còmode i treu-te les sabates.

Treu-te els braçalets, rellotges i tot el que et pugui molestar. Si portes el cabell recollit deslliga-te'l.

A continuació, i molt suau, fés uns quants moviments giratoris lents amb els peus, les mans i el cap. Si tens problemes amb l'esquena i les cervicals, no facis aquests moviments amb el cap. A la vegada que vas fent aquests petitsmoviments intenta respirar profundament. Procura que al teu voltant hi hagi poca llum. Tingues el cos estirat boca amunt, i estigues lo més còmodament possible.Respira a poc a poc, però a gust.Llavors comença a imaginar un cel blau meravellós, sense un núvol.Durant una estoneta recorda l'olor i sensació de l'aire quan el cel està clar. Recorda lo a gust que et sents davant d'un dia així.
Després a aquest cel dibuixa en la ment un immens i profund oceà blau.Observa detingudament que està en calma i que pots sentir les suaus onades.
Sent la profunditat i serenitat d'aquest mar durant un altre estoneta.
Després a aquest cel meravellós ja aquest serè i profund mar afegeix-un bell sol clarejant.Pensa en la sensació de frescor i renovació que ens transmet l'alba tots i cada un dels dies de la nostra vida.I durant una estoneta gaudeix d'ell.
Finalment Introdueix-te a tu en la imatge a sobre d'una verda herba. Sent la frescor i relaxació que et transmet i gaudeix d'ella un altre estoneta.Per acabar fes-te amb una visualització del conjunt i durant diversos minuts gaudeix de la serenitat que t'aporta fins que et sentis completament relaxat.
No tinguis cap pressa per tornar a incorporar-te i aixecar-te. Fes-ho molt a poc a poc.

A continuació teniu alguns enllaços de música molt relaxant perquè practiqueu el que hem fet a classe:

Relaxació I.

Relaxació II.

Relaxació III.

Relaxació IV.

Relaxació V.

Relaxació VI.


Escolta aquesta música e intenta fer el que diu el text, o sinó el que hagueu fet a classe.

divendres, 23 d’octubre del 2009

SAKAPATÚ

Els alumnes de Roses surten al Diari de Girona. La notícia fa referència a l'espectable que els alumnes de 1r d'ESO varen anar a veure al Teatre de Roses sobre la música andina.No parla directament del nostre institut, però vaja...en donem fe. L'espectacle es titulava SAKAPATÚ. Va ser genial. Si cliqueu sobre la icona, la imatge se us farà més gran i la podreu llegir.La notícia va sortir publicada al Diari de Girona el dimarts dia 20 d'octubre, dins el suplement AULA.

A part de la notícia també farem servir aquest espai per fer-vos saber més coses sobre els SAKAPATÚ. Tenen una pàgina meravellosa. Cliqueu sobre l'enllaç i en sabreu moltes coses més.

"QUI SÓN ELS SAKAPATÚ?"

També tenim pensat fer una explicació sobre els instruments que varem veure a l'espectacle. Segur que ens deixarem algun, però almenys els podreu escoltar i saber una mica més sobre ells. I si esteu interessats en instruments d'altres països, podeu consultar l'apartat de LA VOLTA AL MÓN, on hi trobareu instruments que no formen part dels SAKAPATÚ però que també són molt interessants.
Aquí teniu una llista i uns vídeos d'alguns dels instruments dels que varem parlar a classe.

VENT:

1) Quena. La quena (del quítxua: qina) és un instrument de vent, semblant a la flauta. El seu origen es remonta a l'època precolombina als Andes. Està formada per una sola estructura tubular de canya de bambú amb dues apertures verticals i sis forats frontals.

2) Quenacho. Es una vara hueca fabricada generalmente con bambú, pero también puede ser hecha con otros materiales como PVC, huesos, barro, entre otros. Suele medir 50 a 55 centímetros.Está afinado en Re Mayor y tiene un registro grave, una cuarta por debajo de la quena tradicional. Existen asimismo quenachos en otras tonalidades (y longitudes) para usos específicos. En Chile se usa actualmente en comunidades del Altiplano andino para celebraciones, generalmente religiosas.

3) Ocarina. L'ocarina és un petit instrument de vent, fet de ceràmica, sense claus i generalment amb vuit forats per als dits.L'ordre dels tons en una ocarina de vuit forats és, de dreta a esquerra, 1 re, 2 mi, 3 fa, 4 sol, 9 mi, 5 la, 6 si, 7 do. En la de quatre forats és mi, sol, la y si.L'origen de l'ocarina es remonta a l'Amèrica prehispànica: els quítxues i els aimares utilitzaven aquest instruments, acompanyats de quenes, flautes de pan i altres instruments. L'ocarina és de difícil fabricació ja que és feta de greda i buida per dins. N'existeixen de diferents mides, tot i que no superen la mida del palmell de la mà. S'usen a Bolívia, Perú, el nord de Xile i tota Mesoamèrica.

4) Flauta de Pan. La flauta de Pan,conegut també com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons, és un Instrument de vent compost originalment d'un conjunt de tubs sonors ajuntats per diferents procediments, que produeix un so semblant al de la flauta travessera. Sovint s'utilitzen canyes, tapades per un extrem.


CORDA:


1) Guitarra. La guitarra és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el número vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts. El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el llaüt àrab. És possible que la unió de la cítara i el llaüt afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument.

2) Charango. El charango és un instrument musical vigent en les regions altiplániques de la serralada dels Andes en Amèrica del Sud. Els seus origens es remonten al secle XVIII en Potosí, (Bolívia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, desde on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el mon. Té cinc parells de cordes encara que hi ha variacions amb més cordes però sempre en cinc jocs. La caixa acústica es tradicionalment feta amb la caparazó d'un quirquintxo (tipus d'armadillo), però exploracions acústiquess van donar auge a la fusta. Tres són els grandàries més habituals: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el ronroco (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o de ebenistes (charangueros). Variacions en grandària van del mitj d'un walaycho fins el d'una guitarra espanyola. A Bolìvia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant número de disenys que van de l'esvelta forma en 8 fins als models estilitzats i angulars, e inclós han desenvolupat models semblars a la guitarra eléctrica. El charango té una trajectòria centenària en Bolivia i Perú, i té important presencia en la musica de Argentina, Xile i Equador. En temps antics el charango se ejecutaba tan sol dins del folclor andino (boliviano), però la popularitat del instrument se ha desbordat cap a altres formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees .


PERCUSSIÓ:

1) Pal de pluja. Un palo de lluvia o palo de agua es un tubo largo y hueco rellenado con pequeñas piedras o semillas, en cuyo interior se clavan palitos de bambú o de madera, formando una espiral que se extiende a todo lo largo. Cuando el tubo se inclina suavemente las semillas caen y su golpeteo con los palitos produce un sonido que se asemeja a la lluvia o agua cayendo.Se utiliza generalmente para crear efectos de sonido ambiente o como instrumento de percusión.

2) Quijada. La quijada es un instrumento de percusión y de origen africano. Se usa en varios ritmos de origen afro, como el Candombe Argentino, el landó de la música peruana, así como en la música mexicana de son jarocho y de son afromestizo de Costa Chica. Es fabricada con la quijada de un burro, caballo o vaca, y es secada hasta que los molares producen un castañeteo. La técnica de ejecución implica el golpear la parte final de la quijada con la palma, ocasionando castañetear la dentadura, y/o el raspar el instrumento con un palillo.

En el vídeo de la Quijada, també hi podeu veure una CAJITA i un CAJÓN peruano.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

CANTADA DE NADALES

(al final d'aquesta pàgina hi trobareu un petit vídeo amb les fotografies de la Cantada de Nadales del 22 de Desembre de 2009)


El nostre
PRIMER projecte d'aquest curs 2009-2010 a l'IES Cap Norfeu, i potser m'atreviria a dir que el més important, és la propera CANTADA DE NADALES.
No us preocupeu, que no són ni les típiques, ni les tòpiques nadales que tots coneixem. Segurament, potser, ni les heu sentit mai. Són una miqueta "dificilotes", però per això hem començar a assajar-les ben aviat. Ara bé, si es fan ben fetes, són una meravella. Ho farem entre els alumnes de 1r d'ESO. Ara bé, perquè quedi millor ens acompanyaran els alumnes de 2n d'ESO que fan Cant Coral i els de 3r que fan Conjunt Instrumental.
Aquest apartat és només perquè us aprengueu la lletra de les cançons i per veure totes les notícies relacionades amb la Cantada de Nadales.


Però la gran novetat, serà l'
ESTRENA ABSOLUTA DE L'HIMNE DE L'INSTITUT. Fins ara no hi havia hagut mai cap himne en aquest institut, i té una colla d'anys. Ja se'l mereix.

Aquí les teniu:


TILO, TILÓ És una cançó de bressol africana. Forma part d'un disc que es titula "Els colors de la Lluna", que és un recull de cançons tradicionals de diferents països del món.

Tilo Tilo Tilo Tilo Tilo Tilo Tilo Tilo
Maman awa bebe Tilo Tilo Tilo Tilo
Awa dzila nwana Tilo Tilo Tilo Tilo
Adjula ku yanwa Tilo Tilo Tilo Tilo
Adjula kuyetlela Tilo Tilo Tilo Tilo
Tilo Tilo Tilo Tilo Tilo Tilo Tilo Tilo…



M'AGRADA EL NADAL. Hauria de ser Nadal tot l'any. Sembla que per aquestes festes tothom es transforma una miqueta.

M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
Els carrers i els balcons, plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal,
Un pessebre com cal, pastorets i turrons,
I cançons vora el foc.
Quan miro la nit, veig el vidre entelat,
Escric amb el dit, bon nadal i un desig:
Vull pujar dalt del cel, per fer surf amb l’estel,
Vull l’estrella d’orient, que s’apaga i s’encén,
Vull un somni de neu, per baixar amb un trineu,
Poder veure el rei blanc, fent de mag un instant.
M’agrada el Nadal.
M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
Els carrers i els balcons........ fent de mag un instant.
Vull un tall de torró, pel pastor rovelló,
I carbó dins un sac, el dimoni escuat.
I que entonis cançons, un sac ple de petons,
Un dibuix d’aquest món, sense mals ni canons,
M’agrada el Nadal.
M’agrada el Nadal...
M’encanta el Nadal, faig petons i regals.
M’agrada el Nadal,
Un pessebre com cal, pastorets i turrons,
I cançons vora el foc.


FESTA DE LA PAU
. Es podria cantar a qualssevol moment de l'any, però sembla que és per Nadal quan tots volem també una mica més de pau que la resta de l'any. Sembla que els bon sentiments es recullen amb més intensitat per aquesta època.

Si tingués la màgia d’un mag, de les bales faria flors,
Dels fusells, trombons i fagots, i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag, de la gana faria blat,
Dels canons prismàtics gegants, i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag, dels soldats en faria clowns,
Dels tinents ocells de paper, ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag, de les mines faria claus,
De les bombes jocs malabars,
I dels corbs, coloms de la pau.
Si tingués la màgia d’un mag, de la gana faria blat,
Dels canons prismàtics gegants, i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag, dels soldats en faria clowns,
Dels tinents ocells de paper, ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag, de les mines faria claus,
De les bombes jocs malabars,
I dels corbs, coloms de la pau.
De la pau. De la pau.


EL TIMBALER.
La música és un típic "villancico" molt conegut, segur que us sona, però en canvi la lletra de la Dàmaris Gelabert és molt original.
Com m’agrada el ritme i la percussió,
El bombo i els timbals em fan parar boig,
La bateria porta el ritme constant,
Amb energia i força,
Racatampam, Racatampam, Racatampam,
Faig sonar la caixa, Racatampam,
Toca Nadal.
Amb el tema que m’he estat preparant,
El meu primer concert faré aquest Nadal,
Encara que no ho sembli estic com un flam,
Amb les baquetes necessito picar, Racatampam, Racatampam.
Sé que puc semblar un xic massa petit,
Però avui tothom sabrà que sóc tant feliç,
Faré sonar la caixa, els plats i els timbals,
Vull recordar a tothom que avui és Nadal,
Racatampam, Racatampam.
Faig sonar la caixa, Racatampam,
Toca Nadal.
Com m’agrada el ritme i la percussió...
Tacatà.


BOSSES I BOSSES. Al principi sembla molt difícil, però una vegada agafat el ritme tampoc ho és tant. Té dues parts: una que parla del consumisme i de la quantitat de coses que s'arriben a comprar per Nadal; l'altra part de la cançó fa referència a la part contrària, és a dir, a aquell nen que no pot tenir tantes coses per jugar i s'ha de limitar a jugar amb un avió de paper.

BOSSES, BOSSES, BOSSES I BOSSES
Hem anat a passejar
BOSSES, BOSSES
Pel llarg centre comercial
BOSSES, BOSSES, BOSSES I BOSSES

Hem comprat jocs a grapats,
Dolços,fòtils i regals
BOSSES, BOSSES, BOSSES I BOSSES
Bosses, bosses, de torrons
BOSSES, BOSSES
Roba, joies i mitjons
BOSSES, BOSSES, BOSSES I BOSSES

Capces, llaços, a cabassos, pel gat, pel peix i pel Ramon !
Pom !

BOSSES, BOSSES, BOSSES I BOSSES
Poques mans per tant de pes
BOSSES, BOSSES
Cal posar-ho tot a lloc
BOSSES, BOSSES, BOSSES I BOSSES
El meu germà fa el ploricó

Plora, plora, crida, crida
(nen petit) L’armari és ple ja no hi cap res !

Un nen juga al meu carrer, a la mà du un tros de paper, fa un vaixell, un tractor, un plec més, un avió.
Després miro pel balcó, busco el nen amb l’avió.
Ja no hi és, ha volat !

Amb la imaginació, oh, oh.
Amb la imaginació, oh, oh.
Imagina...

HIMNE DE L'INSTITUT.

Ja he dit que era la cançó estrella, així que ens l'haurem d'aprendre molt bé.

A l’Empordà no sabem què hi ha passat,
La gent d’aquelles terres ha ben tremolat.
Uns ens diuen que és el vent,
D’altres sabem que això és el jovent.
Unes veus que sonen fortes,
Vénen d’allà on bufa el vent.

Jo des d’aquí, em sembla que ja sé on sóc,
Només haig d’acostar-m’hi i els veuré millor,
Nois i noies hi ha a dins,
d’aquí a Roses sembla que tots son.
Unes veus que sonen fortes,
Som de l’ IES Cap Norfeu.

Ja el tenim aquí!!!

Semblava que no arribaria mai aquest dia!

Però l'himne de l'IES Cap Norfeu ja sona a les nostres classes. I comença a sortir bé. L'altre dia el varem llegir i varen sonar les primeres notes i les primeres veus.
Els alumnes el varen agafar a la primera. Sí senyor! Aquests alumnes de 1r d'ESO de l'IES Cap Norfeu són uns cracks. I tenen molt bona oïda.

Només falta que l'hi agafin una mica de confiança i que es creguin que és el seu himne i ja estarà.

A presumir d'himne !

Com tots sabeu el dimarts 22 de Desembre de 2009 farem la Cantada de Nadales al nostre institut, l'IES Cap Norfeu.
Portem gairébé dos mesos assajant dos cops per setmana les sis cançons que hem preparat a classe.
Però ens agradaria explicar-vos quina serà la posada en escena de les cançons de Nadal.

Començarem per l'HIMNE. Abans de començar a cantar-lo farem una entrega de tres pergamins perquè quedi constància i sigui un moment històric. Un pergamí serà la partitura, l'altre la lletra i l'altre una explicació sobre el significat de la lletra. Ah ! Que no sabeu de què va l'himne ? Doncs representa que un desconegut sent una forta remor que ve de lluny. Quan pregunta què ha passat, la gent li diu que aquelles veus vénen de l'Alt Empordà, concretament de Roses. El desconegut decideix anar cap allà. La seva primera impressió és pensar que ha estat causa d'un terratrèmol. Però a mesura que s'hi va acostant se n'adona que no és cap terratrèmol, i que el que sent són unes veus que provenen de dins d'una escola, concretament de dintre l' Institut Cap Norfeu.
Els alumnes el canten amb moltes ganes i al final de tot aixequen el braç amb el puny enlaire quan diuen "som de l'IES Cap Norfeu".

La segona cançó serà M'AGRADA EL NADAL. Cada cop que es canti aquesta frase els alumnes aixecaran un mosaic de papers de colors. Hi haurà quatre colors: blanc, blau, verd i vermell. No hi ha cap ordre predefinit, simplement es donarà un tovalló de paper de color a cada alumne. La idea és la de fer un mosaic de colors. En aquesta cançó hi ha diferents gestos, a part del dels tovallons de paper: la primera vegada que parla d'un desig es fa un cor amb les mans, també s'escriu amb el dit, hi ha en estel que s'apaga i s'encén i es tiren unes boles de paper de plata la segona vegada que parla d'un desig.

La tercera cançó és LA FESTA DE LA PAU. Parla de la màgia d'un mag i de la quantitat de coses que fariem si tinguéssim realment la màgia d'un mag. És una cançó molt tendre, que la cantem agafats per la cintura i/o de les mans. A més a més té uns solos de violí molt bonics i per això ens hem buscat dos violinistes que ens acompanyaran (amb play back és clar), però que fan el seu efecte.

La quarta cançó és titula BOSSES, BOSSES. Parla del consumisme i de la quantitat de regals i papers que es poden arribar a acumular els dies de festa. Però per contrapartida també té una part més trista. És quan canta que un nen juga amb un avió de paper perquè no pot jugar amb res més. Ha d'utilitzar la seva imaginació i un tros de paper. Hi ha dues línies melòdiques. Una que fan els nois (bosses, bosses, bosses i bosses) i l'altra que fan les noies (hem anat a passejar... a un llarg centre comercial...). Cada vegada que es diu la paraula bosses s'ensenyen enlaire les bosses de plàstic. Quan arribem a la part més lenta llencem tres avions.

La penúltima és una cançó africana. Es titula TILÓ, TILÓ. Sí, sí, africana. Als alumnes els ha resultat molt divertida i tampoc ha estat tant difícil que se l'aprenguéssin. No és propiament una cançó de Nadal, però sí que és una cançó de bressol. No és pel que diu (que si algú sap africà i ens la vol traduïr, encantats) sinó pel ritme que portem, que els ha enganxat de seguida. A més a més, al final de la cançó hi ha una espècies de "duel" entre els nois i les noies amb el "Tilo, tiló", que els hi queda molt bé.

La última cançó de la Cantada de Nadales és molt coneguda. Almenys la música. Es titula EL TIMBALER. Comença amb "com m'agrada el ritme i la percussió..... faig sonar la caixa rampatamplam". Ja només per això... cal viure el ritme.

Esperem que vagi molt i molt bé. Que ens grabin la nostra actuació i que poguem penjar ben aviat tot el que hem fet el dimarts 22 de Desembre de 2009 a l'IES Cap Norfeu.

Bon Nadal !!!

El concert de Nadal de l'IES Cap Norfeu ha tingut lloc avui, dimarts 22 de Desembre de 2009. Crec que l'esforç de totes les setmanes assejant ja vist recompensat avui aquest matí. Tenim que treure les nostres pròpies conclusions, tant les professores com els alumnes, ja que no tot han estat flors i violes, però en general estem molt contentes, ja que els alumnes se sabien molt bé la lletra, i vés per on, una de les cançons que més por ens feia que sortís malament ha estat la que els hi ha sortit més i més bé: LES BOSSES.

Hi ha hagut una mica de caos amb els avions, però vaja, molta gent ens va felicitar perquè l'efecte va ser molt espectacular.

Crec que la feina que hem fet ha estat molt important. Hem aconseguit crear una il·lusió, però sobretot un grup d'alumnes decidits a fer alguna cosa junts en un dia i una hora concretes.

Part de la música del nostre repertori l'hem extret dels àlbums de la Dàmaris Gelabert. Consulteu els següents enllaços i aprendreu una mica més amb ella. També podreu sentir algunes de les cançons que hem cantat.

Entrevista a la Dàmaris Gelabert.

L'últim àlbum de la Dàmaris Gelabert (M'agrada el Nadal)

Tot sona (on graven les cançons, la seva discografia...)


Moltes felicitats a tots !!!

A continuació us penjo algunes impressions i comentaris dels companys i professors que varen assistir a la Cantada:

A la cançó Bosses - una crítica a l'exagerat consumisme que es veu en qualsevol centre comercial o pel carrer-, el repte era molt gran perquè aquesta cançó és molt difícil, és dissonant, difícil d'afinar, i a més a més, aquí, cal coordinar la darrera síl·laba de cada frase que cantaven les noies amb la primera síl·laba de la paraula "bosses". Nosaltres ens vam trobar amb moltes dificultats quan la vam treballar però ahir, va quedar preciosa. Per primera vegada, els nens, mentre cantaven aquesta cançó, van prescindir del "desordre" i es van centrar en el treball ben fet que s'havia fet a classe.

Els de 3r d'ESO del taller de percussió van portar molt bé la percussió i a la segona part de la cançó - quan ja s'ha sentit la veu d'un nen que crida desesperat perquè al seu armari no hi caben més regals ni més bosses – es canta amb moltíssima expressió que al balcó del costat d’aquest nen que ho té tot i més, hi ha un nen que és feliç fent un avió de paper i que no necessita res més que la seva imaginació per sentir-se feliç. Aquí vam fer una proposta atrevida: cada nen va tirar quatre avions, seguint la pulsació de les blanques i segons l’ordre de llista, a la primera blanca, volaven els avions dels 7 primers alumnes de la llista, etc. Tot va quedar ple d’avions blancs i va ser preciós. Una vegada més, es va acabar imposar el treball intens que s’havia fet a la classe.
A la darrera nadala, pensem que es va aconseguir un treball complert. La Carla Díaz és la campiona de Catalunya de Hip-Hop i vam voler omplir amb dansa la part instrumental de la nadala, en la qual els cantaires no cantaven i només se sentien els instruments. Van tenir tot el protagonisme esperat i algunes persones van quedar sorpreses que s'integrés la dansa en aquesta actuació.
Els nens, en aquesta actuació ja estaven molt embalats, gaudien moltíssim del que feien i tot el pes del treball fet va anar sortint i els va donar molta seguretat. La coreografia i l'expressió corporal van tenir molta rellevància en aquesta nadala. El final va ser preciós.

En difinitiva, la nostra proposta va intentar ser:

a) innovadora: no vam cantar cap nadala tradicional amb les lletres tradicionals ni en cap moment vam fer referència a cap aspecte religiós, per evitar problemes amb la gent immigrant.

b) una proposta molt oberta a tots els alumnes, participativa i respectant la igualtat de drets de tots els alumnes; cap alumne es va quedar sense fer res. El que no afinava feia trucs de màgia, o feia playback amb el violí, o feia de nen petit.

c) una proposta en la qual s'han treballat les competències bàsiques següents:


- competència comunicativa i competència per aprendre a aprendre: hem explicat els continguts de cada nadala, han après moltes coses noves sobre la classificació de les veus, dels instruments membranòfons i idiòfons, la durada dels valors en els finals de les frases musicals, s'ha treballat molt la intensitat del so, el timbre, les melodies, el moviment i els tempos, la creativitat en la coreografia.


- competència en el tractament de la informació i la competència digital: els nens han estudiat des de casa seva a través de les nadales que hem penjat al bloc de música de l'IES, i a la classe es treballaven sovint les nadales a través del bloc, la qual cosa ha permès a gent que desconeixia internet que hagin fet els seus primers inicis.

- competència social i ciutadana i l'autonomia i la iniciativa personal en el treball d'iinterpretació, de coordinació de grups, de ritmes, d'alternança de veus i d'instruments, del treball de les lletres, expressió vocal i corporal i aspectes coreogràfics.

- competència en el coneixement i en la interacció amb el món: les lletres d'aquestes nadales, ens han permès relacionar les nadales i la música amb:


a) la literatura: s'han treballat el sentit i la forma de les frases.

b) el sentit de l'humor: aplicar el sentit de l'humor els ha ajudat molt a expressar-se amb molta més llibertat, espontaneïtat i fermesa.

c) els drets humans: amb la cançó de bressol africana han sortit moltes preguntes i petits debats de com viuen el ritme, la dansa, la cançó, el maquillatge a l'Àfrica. En la cançó "La festa de la Pau", s'ha parlat de les actuals guerres que hi ha al planeta i de la proposta que fa aquesta cançó, de canviar armes per idees que aportin pau: convertir els soldats en clowns, els tinents en ocells de paper,les bales en flors, els canons en camions de gelats, les mines en daus, la gana en sacs de blat...

d) les estacions: en aquest cas, amb l'hivern. Hem parlat de molts trets característics de l'hivern i del canvi climàtic, del Nadal, de les músiques tradicionals nadalenques...

També hem relacionat la música amb la màgia, amb la imaginació, amb els nens, amb la pintura...



Després de tot aquest esforç, almenys ja podem dir que estem preparats per cantar a la Cantarella!


CANTARELLA 2010


Un dels projectes que hem portat a cap a l'IES Cap Norfeu aquest curs 2009-2010 ha estat una CANTARELLA amb totes les escoles de Roses.


El projecte s'ha fet CONJUNTAMENT amb tots els centres escolars de Roses, tant de primària com de secundària. També hi han participat les escoles de Pau, Vilajuïga, i Garriguella.

La festa ha estat un èxit, ja que a part dels cantants, el pianista i el director hi ha hagut una petita narració que enllaçava les diferents cançons entre si.
Però el més espectacular ha estat que també ens han visitat com a públic molts alumnes i companys de les escoles participants. Ha estat una festa complerta, ja que el director també els ha fet participar a ells.

L'assistència de molts professors també ha donat més categoria a l'acte.


Quin ha estat el PROGRAMA ?

5 Cançons d'Antoni Miralpeix (els alumnes han preparat aquest repertori a classe)

L'assaig va ser el dilluns 31 de Març a les 11.00h a la Plaça Frederic Rahola.

El concert amb totes les escoles i tots els alumnes el divendres 11 de Juny de 2010 a la Plaça Frederic Rahola a les 11.30h.

Aquí teniu les lletres que varem fer a l'IES CAP NORFEU.

Al final de la pàgina hi trobareu unes quantes fotografies del dia de l'assai
g, del dia del concert i un petit fragment de la Cantata. Si cliqueu a sobre les fotografies se us faran més grans. Felicitats a tots i a totes.

XOCOLATA DESFETA


Espessa i lluent, tothom se la menja ai a cremadent.

Xoco, xocolata,
Xoco, xocolata
,
Xoco, xocolata desfeta.

Estrofa 1:
En xicra o en tassa prou que ho diu la gent,
mai no n'hi ha massa.
Estrofa 2:
S'hi poden sucar galetes, melindros,
o bé un tros de pa.
Estrofa 3:
És bona al matí, i quan si berena,
té un gustet molt sa.


VULL PA AMB XOCOLATA

El que m'agrada per berenar, és pa amb xocolata, és pa amb xocolata
el que m'agrada per berenar, és pa amb xocolata sense pa,
Si us plau, doneu-me xocolata, xocolata, xocolata
si us plau, doneu-me xocolata, xocolata per berenar

es repeteix però amb "pa amb botifarra", "pa amb melmelada" i "pa amb sobrasada"



TREN D'ALTA VELOCITAT

No sap quan surt de l'estació,
ni tampoc l'hora d'arribar:
si tens pressa agafa l'avió, és més ràpid,
pots volar.
Xucu, Xucu, Xucu, Xucu,
Xucu, Xucu, Xucu, Xucu,
Xucu, Xucu, Xucu, Xucu,
No vol córrer a més de cent.

Li fa por la velocitat, sempre pensa que és més prudent,
viatjar amb tranquilitat.
Xucu, Xucu, Xucu, X
ucu,
Xucu, Xucu, Xucu, Xucu,
Xucu, Xucu, Xucu, Xucu,

Para, para, Para, para,
Tu- Tut!



BON DIA

La vella montserrat,
desperta el barri a
cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, damunt els caps un sol ben insolent il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.



FONT DEL GAT + QUINZE SÓN QUINZE + EN JAN PETIT COM BALLA

Baixant de la font del gat, una noia, una noia,
baixant de la font
del gat, una noia i un soldat.

Quinze són quinze, quinze, quinze, quinze,
quinze són quinze, quinze, quinze són.


En Jan petit com balla, balla, balla, balla,
en Jan petit com balla, balla amb el dit.











assaig previ abans del concert (11/06/2010)












assaig previ abans del concert (11/06/2010)











preparats per actuar amb les samarretes (11/06/2010)












preparats per actuar amb les samarretes (11/06/2010)












unes quantes noies de la classe (11/06/2010)












alguns també han decorat la samarreta (11/06/2010)











què estaran dient ? (11/06/2010)












són molt presumides (11/06/2010)












en mohamed batis, la reinalda i la mercè (11/06/2010)

(sembla que no però ens queia la pluja al damut)










en batis i dues amigues (11/06/2010)











assaig del dia 31 de maig de 2010











assaig del dia 31 de maig de 2010











assaig del dia 31 de maig de 2010













assaig del dia 31 de maig de 2010












assaig del dia 31 de maig de 2010





cançó abans del concert (11/06/2010)


També varem sortir per TV Roses !!!

http://www.youtube.com/watch?v=Pf4h0sULyZs&feature=player_embedded#!




Va ser fantàstic !!!