Què busques ?

diumenge, 20 de desembre del 2009

FLAUTA I CONJUNT INSTRUMENTAL


A continuació us oferim un seguit d'exercicis per tocar a classe i/o a casa. N'hi ha que són per flauta i n'hi ha per conjunt instrumental. N'hi ha de molts senzills, però gairebé tots tenen acompanyament instrumental, que els fan una mica més entretinguts, ja que s'ha d'estar molt pendents de quan es comença, per seguir el ritme que marca i anar alhora amb la música que acompanya.

Tant serveixen pels alumnes com pels professors, ja que si volen poden imprimir-se les partitures.

Els instruments que toqueu i que utilitzeu a l'aula van a càrrec vostre ja que podeu dividir les veus a la vostra manera i segons de quins instruments disposeu.


Exercicis per Flauta de María Lourdes Leal. Exercicis molt senzills sobre dues notes i amb acompanyament instrumental.

Lectures polifòniques a dues veus. Tant podeu fer servir dues flautes, com una flauta i altres instruments de placa.

Titànic, Carros de Foc, Chicos del Coro, El senyor dels anells. Quatre senzilles versions de flauta per fer a classe i avançar una mica de nivell amb cançons més conegudes.

El taller de Flauta de Bec.
Exercicis progressius per aprendre a tocar la flauta.

Digitació de la flauta. Làmina molt interessant per veure quina és la col·locació dels dits i les notes.

Partitures infantils. Tot i que potser no són per l'ESO, crec que per preparar als alumnes i/o fer exercicis d'escalfament de l'instrument poden ser força útils.

Què toquem avui ? Crec que és la millor pàgina de les que he trobat fins ara. La pàgina de la Cristina Duran ens dona moltes i moltes possibilitats, ja no només a nivell de Flauta, sinó també a nivell de conjunt instrumental. Es poden tocar a vàries veus i fer tantes combinacions instrumentals com es vulguin.

Taller de Conjunt Instrumental. Ens ensenya com tocar els diferents instruments i ens dona la possibilitat de veure un munt de partitures i fer les combinacions musicals que volguem.

Cançons d'autor. Per veure i imprimir aquestes partitures es necessita el programa Music Time.

A mesura que anem aconseguint més partitures per tocar a classe les anirem penjant al nostre bloc.

dissabte, 19 de desembre del 2009

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES


Competència vol dir ser capaç d’utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes, en les quals es fa necessari coneixements vinculats a diferents sabers i per tant coneixements transversals. Ser competent implica “comprendre” les situacions, “reflexionar” sobre allò que està passant i “discernir” sobre la millor acció a fer d’acord a la dimensió social de cada situació. Així doncs, el terme "competència" inclou tant els sabers (coneixements teòrics) com les habilitats (coneixements pràctics o aplicatius) i les actituds (compromisos personals). El terme competència va més enllà del saber i del saber fer perquè inclou també el saber ser o estar.
La llei d’educació estableix quines són les competències que es consideren bàsiques per a tot ciutadà que amb 16 anys obté el títol en Graduat en Educació Secundària.
Per assolir les competències bàsiques cada àrea, matèria o assignatura hi contribueix d’acord amb allò que estableix el currículum i serà a més a més la seva finalitat última. Però no només es considera important el treball a l’aula, sinó que també es té molt en compte la pròpia organització dels centres escolars, les relacions personals que s’estableixen, la pròpia comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa (professors, alumnes, famílies i personal no docent) o la relació amb l’entorn. Tot plegat, amb el dia a dia als centres escolars, contribueix a que els alumnes puguin assolir les anomenades competències bàsiques.

Les competències bàsiques s’agrupen en dos grans grups:

Les competències transversals que impregnen tot el currículum. Les comunicatives, que ens permeten comprendre i expressar la realitat; les metodològiques que ens permeten activar l’aprenentatge; i les que es relacionen amb el desenvolupament personal.
Les competències més específiques, que es relacionen amb la cultura i la visió del món que tenen com a objectiu afavorir que els nois i noies siguin cada vegada més reflexius, crítics i adequats.

Competències transversals:

Les competències comunicatives:

1.Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
2.Competència artística i cultural.
Les competències metodològiques:
3.Tractament de la informació i competència digital.
4.Competència matemàtica.

Les competències personals:

5.Competència d’aprendre a aprendre.

6.Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

7.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
8.Competència social i ciutadana.


Les vuit competències bàsiques del nou currículum que marca la LOE, a l’àrea de música, es desenvolupen de la següent manera, i des d'aquest bloc, s'intenten complir totes.

Competències transversals:

Les competències comunicatives:

1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: Adquisició d’un vocabulari musical bàsic. Llegir i escriure els elements bàsics del llenguatge musical utilitzant la grafia musical. Conèixer la teoria que el regeix i la nomenclatura dels elements de grafia. Classificació i coneixement dels diferents tipus de veus i instruments i de diferents agrupacions vocals i instrumental. Aprendre els noms dels instruments i classificar-los d’acord amb els criteris de la classificació sistemàtica. Integració en el cant del llenguatge verbal (sobretot llengua catalana) i valoració de l’enriquiment d’aquesta interacció.

2. Competència artística i cultural: Desenvolupar actituds de valoració de la llibertat d’expressió i del dret a la diversitat cultural, respectant tot fet musical, acceptant criteris i gustos diferents dels propis, exposant el propi criteri amb argumentacions lògiques i raonades. Tenir sensibilitat i ser capaç d’emocionar-se i sentir davant de les manifestacions i produccions culturals.

Les competències metodològiques:

3. Tractament de la informació i competència digital: Ús de les TIC com a generadores i transmissores de coneixement i comunicació, utilitzant i coneixent diferents mitjans audiovisuals i tecnològics de la informació com a recursos per a la producció musical.
4. Competència matemàtica: Anàlisi d’elements de la melodia, ritme i harmonia.


Les competències personals:

5. Competència d’aprendre a aprendre: Aprendre a escoltar de manera autònoma potenciant la concentració, la memòria, l’ordre i l’anàlisi. Habilitats per obtenir informació per transformar-la en el coneixement propi. Ensenyar com utilitzar els recursos musicals a l’abast de l’alumne per aprendre: recursos internet, biblioteca, aula, etc...

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal: Interpretar amb diferents instruments peces musicals de forma correcta, tant des del punt de vista tècnic com expressiu. Treball col•laboratiu i planificació prèvia dels assajos per obtenir els resultats correctes en l’ interpretació musical.

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Millora del medi ambient reflexionant sobre l’excés de soroll. Contaminació sonora i l’ús indiscriminat de la música. Valorar el so i el silenci com a part integral del medi ambient i de la música, prenent consciència dels problemes creats per la contaminació acústica i les seves conseqüències. Aprendre l’ús correcte de la veu i de l’aparell respiratori per prevenir problemes de salut.

8. Competència social i ciutadana: Escoltar una gran varietat d’obres, de diferents estils, gèneres, tendències i cultures musicals, apreciant el seu valor com a font de coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal. Tenir cura dels materials de què es disposa per fer música. Valorar la interpretació i la recepció de música en directe, promovent i participant en la realització de concerts i actes musicals a l’aula, al centre i a la comunitat educativa per tal de fer possible la dimensió social i comunicativa de la pràctica musical.

En aquest apartat hem fet només un recordatori de les competències bàsiques que treballem, però si consulteu cada un dels apartats, poc a poc anirem posan-t'hi cada una de les competències bàsiques que treballem en cada apartat.

EL METRÓNOM

El metrònom és un aparell que produeix una pulsació regular, la pulsació pot ser auditiva, visual o tàctil. Es començaren a construir a principis del segle XIX És emprat per molts músics, però musicalment parlant és una eina que ha aixecat moltes controvèrsies. Una actuació amb metrònom xoca amb l'expressivat que ha de mostrar el músic, en aquest aspecte el metrònom és un entrebanc a l'expressió. Així, hi ha ritmes com la Samba que, si es volen interpretar correctament, no poden ser pulsats amb el ritme del metrònom. Per això hi ha músics que rebutgen totalment l'ús del metrònom.
La paraula és d'origen grec: metron = mesura, nomos = regular.

D'acord amb Lynn Townsend White, Jr., l'inventor andalusí Abbas Ibn Firnas (810-887) va ser el primer que crear una espècie de metrònom.

El metrònom mecànic va ser inventat per Dietrich Nikolaus Winkel a Amsterdam l'any 1812. Johann Mälzel va copiar algunes ideas de Winkel i va patentar el primer metrònom portàtil al 1816. Ludwig van Beethoven al 1817, va ser el primer compositor de renom que va anotar en les seves obres la pulsacio adient del metrònom.

El metrònom és usat pel músic per tocar en el tempo que el compositor ha escrit que s'ha de tocar la peça i per mantenir un tempo constant.

El tempo es mesura sempre en pulsacions per minut (PPM); els metrònoms es poden ajustar en un ventall de pulsacions que van desde 40 fins a 208 PPM. La barra està dividida amb la següent escala: 40-42-44-46-48-50-52-54-56-58-60-63-66-69-72-76-80-84-88-92-96-100-104-108- 112-116-120-126-132-138-144-152-160-168-176-184-192-200-208. Que són les diferents pulsacions que pot donar un metrònom mecànic.

El metrònom tradicional més usat és el metrònom mecànic que té un pes ajustable que es pot desplaçar al llarg d'una barra (equivaldria a un pèndol invertit). Si pugem el pes, el tempo disminueix, i si baixem el pes, el tempo augmenta. Un mecanisme dintre del metrònom produeix un clic en cada oscilació.

Els metrònoms moderns són electrònics i usen Cristall de quarç per al mecanisme de precissió, el mateix que usen els rellotges de pulsera. Els metrònoms electrònics més senzills tenen botons per controlar el temps; alguns poden produir notes de l'escala musical. Els metrònoms més sofisticats poden produir dos o més sons. Molts teclats electrònics tenen metrònoms incorporats.

Sovint a l'encapçalament de les composicions el compositor anota el temps en què vol que es toqui la partitura. S'acostuma a escriure el valor de la nota (una negra, una corxea...) i les pulsacions. Així, una negra=60, vol dir que cada minut s'han d'interpretar 60 notes negres o les seves equivalències.

Tanmateix, i tradicionalment, sempre s'han usat les paraules italianes que indiquen el moviment: largo, adagio, andante, allegro y presto, independenment si s'anota la pulsació del metrònom.

Un metrònom dóna una pulsació rígida i fixa. És molt adequat per a l'estudiant de música per seguir el tempo adequat i donar la duració adequada a cada nota. De totes maneres un cop s'ha estudiat bé la partitura és el moment de la interpretació, del fraseig, de la dinàmicamusical, de la respiració i de donar el caràcter propi que demana cada tipus de música; Si no deixem de banda el metrònom llavors la interpretació serà massa rígida, gairebé artificial o metronòmic.

TUV (segons la certificació ISO)

Metrònom mecànic de 1950

  • grave 44
  • largo 46
  • larghetto 50
  • lento 52
  • adagio 54
  • andantino 66
  • moderato 80
  • alegreto 100
  • alegro 116
  • vivace 126
  • presto 144
  • prestísimo 184

Metrònom electrònic

  • largo 50
  • larghetto 60
  • adagio 70
  • andante 80 - 100
  • moderato 110
  • alegro 120 - 180
  • presto 180
  • prestísimo 200

Compositors actuals (convenció)

  • largo 40
  • adagio 50
  • andante 60
  • moderato 80
  • alegreto 100
  • allegro 120
  • presto 160
  • prestissimo 180

Poema Simfònic per 100 metrònoms.

Teoria del metrònom.

Introducció al metrònom.

Exercici amb metrònom a 190.

Exercicis bàsics per metrònom.

Metrònom per guitarra.

BEAT BOX


El Beat Box és l'habilitat d'imitar sons amb la boca (principalment caixes de ritmes), encara que també es fa servir com a base rítmica al rap improvisat al carrer. Per a molta gent es considerat un altre dels 4 elements del hip hop, per a altres un instrument apart sense estils adherits. La idea d'aquest mateix es crear des d'una cosa tan simple com ritmes i melodies, fins a imitacions d'instruments musicals, efectes especials o scratching, entre d'altres, podent així, crear cançons estructurades amb diversos patrons rítmics i\o melòdics.

  • Freestyle : Improvisació com be el seu nom indica.
  • Covers : versions de temes coneguts. Les tècniques típiques del covering consisteixen en fer el ritme mentre es canta a la vegada, encara que no es condició sine quae non.
  • Layering : Multi pista, consisteix en gravar varies capes de sons i reproduir-les al mateix temps, dedicant, per exemple, una capa de so a la bateria, l'altre al baix, i l'altre a la melodia, per exemple. El layering pot dur-se a terme fent us de programes d'edició d'àudio. Per a directes es mes comú l'us de hardware del tipus loopstations, maquines que s'encarreguen de fer loops (cicles) de la senyal entrant.
  • Scratch : Aquesta subdivisió s'encarrega específicament al scratch vocal, en el que mitjançant la parla s'emula el famós "ziga-zaga" que produeix un vinil al ser mogut cap enrere i cap endavant.

En el seu origen fora un estil del carrer, propi de la "old school" (vella escola). En els barris pobres de Nova York no hi havien radiocassets, ja que a sobre de ser cars eren pesats. Com a alternativa va sorgir el beat box, habilitat que permetia fer una base en qualsevol lloc i moment.

El beat box es va donar a conèixer gracies a 3 personatges principals : Darren 'Buffy' Robinson, Doug E Fresh i Biz Markie.

En el 1983, un grup anomenat Disco Three (format per Mark "Prince Markie Dee" Morales, Damon "Kool Rock-Ski" Wimbley i Darren "Buff the Human Beat Box" Robinson) va guanyar un concurs de talents de la radio City Music Hall gracies a les habilitats de "Buffy" amb el beat box. Van gravar el seu primer disc com a "the fat boys" i van donar a conèixer el human beat box a tot el mon. La tècnica de "Buffy" es caracteritza per les seves sonores inspiracions entre bombos i caixes.

Així mateix, en 1983, Doug E Fresh va aparèixer per primer cop en el single "Pass The Budda" amb Spoonie Gee i Dj Spivey (encara que Doug assegurava haver inventat el beat box al 1980)

Al 1985 va aparèixer Biz Markie, qui també es convertiria en un gran exponent del beat box, inventant algunes de les tècniques més usades en la actualitat, com la “palmellada aspirada”, que permet prendre aire en el lloc de la caixa, emetent, a més, un so molt realista.

Al 1999, “el padrí del soroll” Razhel va treure el seu disc “Make The Music 2000”, primer disc íntegre de beat box. Aquest es va convertir en un referent per a gran part dels beat boxers d'avui dia, gràcies a la famosa cançó “If your mother only knew”, a on es va donar a conèixer l'habilitat de cantar i fer un ritme a la vegada.

A l'actualitat el nord-americà Razhel, Killa Kela, Roxorloops, Eklips... son algunes de les grans figures reconegudas profesional e internacionalment dins del beat box. També altres artistes que destaquen però no per axó son pitjors son : Skiller, Zede, Felix Zenger i un llarg etcètera que va creixent dia a dia.

Si voleu més informació podeu consultar les següents pàgines web, on hi trobareu biografies, vídeos, noms, concursos... i un munt d'informació molt valuosa relacionada amb aquest nou estil.

Pàgines web que parlen sobre Beat Box:

http://www.sonorosapiens.com/

http://www.youtube.com/user/beatboxspain

http://www.humanbeatbox.com/

diumenge, 13 de desembre del 2009

HIMNES DE FUTBOL

Us agrada el futbol ? Sabieu que esport i música moltes vegades van més lligats del que us penseu ? La prova són els himnes. Tots ens diuen alguna cosa de l'esport, de l'equip, de sentiments, del país... Aquí només us en posem uns quants. Però segur que en coneixeu molts més, siguin les nostre país o d'altres clubs de futbol.

1) Himne del Barça.

2) Himne de Espanyol.

3) Himne del Sevilla. ( el que us posem aquí és el del centenari, però també tenen l'Oficial)

4) Himne del Valencia.

5)Himne del Vilareal.

6) Himne del Madrid.

7) Himne del Betis.

8) Himne del Manchester United.


9) Himne del Roses A.E.

10) Himne del Girona.


11) Himne Unió Esportiva Figueres.

12) Himne Union Deportiva Las Palmas.

13) Himne del Alicante CF.

14) Himne del Sporting de Gijón.

15) Himne del Real Oviedo C.F.

16) Himne de l'Atlètic de Madrid.

17) Himne del Deportivo de la Coruña.

18) Himne del Chelsea.

19) Himne Inter Milan.

20) Himne Liverpool.

dissabte, 12 de desembre del 2009

VEU II


Començarem aquest apartat definint conceptes teòrics, després passarem a la secció de vídeos i acabarem oferint-vos un seguit d'enllaços amb tot tipus de repertori per fer a classe.

TEORIA

Aparell Fonador.
Pulmons.
Bronquis.
Tràquea.
Laringe.
Cordes Vocals.
Paladar.
Llengua.
Dents.
Llavis.
Glotis.
Aparell Respitarori.
Diafragma.


VÍDEOS

So articulat.
Cordes Vocals d'una soprano.
Exploració de les cordes vocals. Aquest vídeo és fantàstic. Es veu clarament com entra pel nas, com arriba a les cordes vocals. El cartílag tiroides. Fantàstic.

Aparell respiratori.
Queda molt clar com funciona tot.
La respiració (I)
La respiració (II)
La respiració (III)
Respiració diafragmàtica

Els vídeos que teniu a continuació estan en anglès, però amb paciència i ajuda del/a professor/a s'entenen força bé.

Vocal Warm (I)
Vocal Warm (II)
Vocal Warm (III)
Vocal Warm (IV)

Aquests exercicis estan en castellà i segur que sí que els entendreu. Són molt pràctics per passar-los a classe i que els alumnes aprenguin a escalfar la veu.

Exercicis de vocalització (I)
Exercicis de vocalització (II)
Exercicis de vocalització (III)


REPERTORI

El repertori que oferim aquí són només suggeriments. Cada professor/a i els seus alumnes es poden muntar el seu repertori per fer a classe. Els que teniu a continuació en són només uns quants exemples.

Arranjaments vocals de Maria Rosa Sanahuja Montesinos

Música de Cinema
Música Moderna
Música Culta
Música Popular


Pàgina fantàstica de karaokes. I es poden pujar i baixar de tons. Uau !!!

Karaokes

Una cançó molt divertida, encara que no sigui Nadal i que agrada molt als alumnes.

I want a Hippopotamus for Christmas.


Podeu utilitzar altres apartats del bloc per veure cançons de Nadal (les tradicionals i les que no ho són tant), vídeos del Youtube, o si disposeu d'internet a l'aula, podeu crear el vostre propi repertori.

Us en passo unes quantes més per veure si us agraden.

We are the world.

Adelante.

We will rock you.

We are the champions.

Mai estaràs sol.

Quan somrius

Pot ser

LA RADIO I LA MÚSICA


Sabeu què és la ràdio ?

La ràdio és la transmissió de senyals a través de la moduluació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de la llum visible. La radiació electromagnètica viatja per mitjà de camps electromagnètics oscil·latoris que travessen l'aire i el buit de l'espai.

La informació és transportada per mitjà de canviar sistemàticament (modular) certes propietats de les ones radiades, com l'amplitud, la freqüència o la fase.

Quan les ones de ràdio passen per un conductor elèctric, els camps oscil·latoris indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en so o en altres senyals que portin informació.

A continuació teniu uns quants enllaços d'emissores de ràdio. Algunes són de casa nostra. D'altres emeten de diferents llocs d'Espanya, però a totes hi podeu trobar programació musical.


KWFM

iCat fm

Flaix FM

Catalunya Música

Rac105

Europa FM

Ona Música

Radio 4


Radio Planeta

Radio Flaixbac

Rac 1

Com Ràdio

Radio Ibiza

Els 40 Principals

A continuació us proposo que intenteu fer a classe un treball/enquesta sobre si el jovent d'avui en dia escolta la ràdio, quantes hores, quines emissores coneixen...

També podeu escoltar les emissores proposades i fer un treball sobre el tipus de música que emeten i quina és la seva programació.