EINES MUSICALS: EL METRÓNOM

El metrònom és un aparell que produeix una pulsació regular, la pulsació pot ser auditiva, visual o tàctil. Es començaren a construir a principis del segle XIX És emprat per molts músics, però musicalment parlant és una eina que ha aixecat moltes controvèrsies. Una actuació amb metrònom xoca amb l'expressivat que ha de mostrar el músic, en aquest aspecte el metrònom és un entrebanc a l'expressió. Així, hi ha ritmes com la Samba que, si es volen interpretar correctament, no poden ser pulsats amb el ritme del metrònom. Per això hi ha músics que rebutgen totalment l'ús del metrònom.
La paraula és d'origen grec: metron = mesura, nomos = regular.

D'acord amb Lynn Townsend White, Jr., l'inventor andalusí Abbas Ibn Firnas (810-887) va ser el primer que crear una espècie de metrònom.

El metrònom mecànic va ser inventat per Dietrich Nikolaus Winkel a Amsterdam l'any 1812. Johann Mälzel va copiar algunes ideas de Winkel i va patentar el primer metrònom portàtil al 1816. Ludwig van Beethoven al 1817, va ser el primer compositor de renom que va anotar en les seves obres la pulsacio adient del metrònom.

El metrònom és usat pel músic per tocar en el tempo que el compositor ha escrit que s'ha de tocar la peça i per mantenir un tempo constant.

El tempo es mesura sempre en pulsacions per minut (PPM); els metrònoms es poden ajustar en un ventall de pulsacions que van desde 40 fins a 208 PPM. La barra està dividida amb la següent escala: 40-42-44-46-48-50-52-54-56-58-60-63-66-69-72-76-80-84-88-92-96-100-104-108- 112-116-120-126-132-138-144-152-160-168-176-184-192-200-208. Que són les diferents pulsacions que pot donar un metrònom mecànic.

El metrònom tradicional més usat és el metrònom mecànic que té un pes ajustable que es pot desplaçar al llarg d'una barra (equivaldria a un pèndol invertit). Si pugem el pes, el tempo disminueix, i si baixem el pes, el tempo augmenta. Un mecanisme dintre del metrònom produeix un clic en cada oscilació.

Els metrònoms moderns són electrònics i usen Cristall de quarç per al mecanisme de precissió, el mateix que usen els rellotges de pulsera. Els metrònoms electrònics més senzills tenen botons per controlar el temps; alguns poden produir notes de l'escala musical. Els metrònoms més sofisticats poden produir dos o més sons. Molts teclats electrònics tenen metrònoms incorporats.

Sovint a l'encapçalament de les composicions el compositor anota el temps en què vol que es toqui la partitura. S'acostuma a escriure el valor de la nota (una negra, una corxea...) i les pulsacions. Així, una negra=60, vol dir que cada minut s'han d'interpretar 60 notes negres o les seves equivalències.

Tanmateix, i tradicionalment, sempre s'han usat les paraules italianes que indiquen el moviment: largo, adagio, andante, allegro y presto, independenment si s'anota la pulsació del metrònom.

Un metrònom dóna una pulsació rígida i fixa. És molt adequat per a l'estudiant de música per seguir el tempo adequat i donar la duració adequada a cada nota. De totes maneres un cop s'ha estudiat bé la partitura és el moment de la interpretació, del fraseig, de la dinàmicamusical, de la respiració i de donar el caràcter propi que demana cada tipus de música; Si no deixem de banda el metrònom llavors la interpretació serà massa rígida, gairebé artificial o metronòmic.