VÍDEOS CLASSE EDU 3.CAT

A continuació us proposem una sèrie de vídeos molt interessants, i sobre temes molt diversos, perquè els pogueu visualitzar a les vostres classe i fer-ne els treballs corresponents. Esperem que us siguin de gran utilitat.

Fer de Luthier. La fama dels violins Stradivarius és coneguda arreu del món. El luthier David Bagués protagonitza aquesta edició d'"Els últims artesans" i descobreix el secret per construir un bon instrument musical.

L'escola de música. "Una mà de contes" explica la història de "L'escola de música", i fa servir tota mena d'instruments musicals per posar-hi imatges".


La transmissió del so. En aquest capítol del programa "Atrapa-sons" es demostra, amb exemples ben curiosos, com es transmet el so. També es repassa la història del piano i es construeix un brunzidor. L'espai també inclou una versió de "L'ocell de foc", de Stravinski, i la interpretació d'una peça de Liszt.


De l'oïda a la boca. L'Atrapa-sons visita el plató del programa de TV3 "La cuina de l'Isma". Allà, el cuiner Isma Prados mostra com la seva feina és plena de sons i de música. Sons com el que fa la ceba a la paella o el que sentim quan donem un cop a una síndria per saber si està madura.


Corda fregada i corda pulsada. Corda fregada i corda polsada La melodia és una successió de notes, és a dir, allò que es pot taral·lejar o cantar... En canvi, l'harmonia són unes quantes notes alhora. Si es toquen tres o més notes juntes es fa un acord. Si es descompon l'acord nota per nota s'obté un arpegi. La funció principal dels acords és acompanyar la melodia, i n'hi ha una varietat gairebé infinita...

El timbre i els harmònics. El timbre i els harmònics Si podem distingir un so de l'altre amb tanta facilitat és a causa de tres característiques bàsiques del sons: l'altura, és a dir, si són greus o aguts; la intensitat, si són forts o fluixos, i el timbre. Si toquem la mateixa nota (altura), i la toquem al mateix volum (intensitat), podem distingir un instrument de l'altre pel timbre. Fins i tot dos instruments, encara que semblin idèntics, no acaben de sonar igual. El motiu és que en tots els instruments, i en general en la majoria de sons, es creen uns altres sons secundaris.

Combatre el soroll. El buit és la millor manera d'aïllar el so. El presentador del programa, Toni Mestres, ho demostra traient l'aire d'una campana que conté un despertador.

La família del metall. Tot i que no són de metall, segurament va ser d'una banya d'animal d'on van néixer el que després serien els instruments de metall. De fet, en anglès, aquests instruments s'anomenen "horn", que vol dir banya. L'embocadura té forma de copa i l'extrem d'on surt l'aire, que es diu campana, té forma d'embut. El truc no és bufar, sinó saber posar bé els llavis perquè vibrin al broquet.


El viatge dels tambors. El viatge dels tambors Segurament, els instruments de percussió es van inventar d'una manera tan senzilla com picant un tronc d'arbre. Deuen ser els instruments musicals més antics de la història. El so depèn de la forma i del material amb què s'ha fet l'instrument. També depèn de la caixa de ressonància, si és que en té. L'avantatge d'aquests instruments és que són molt variats i populars. Alguns són molt rudimentaris i es fan amb materials a l'abast de tothom: carabasses, terrissa, fusta, etc. La majoria d'instruments de percussió són d'atac ràpid. Això vol dir que el so comença de cop.

La contaminació acústica i el silenci. El so és important en la música, però el silenci també ho és i els silencis també s'escriuen a les partitures. A diferència d'altres tipus de contaminació, la contaminació acústica no deixa residus en el medi ambient quan s'atura. No obstant, el soroll pot arribar a fer mal si és excessiu.

La guitarra. El vídeo introdueix els mots clau de vibracions, ones sonores, freqüència i ressonància per parlar del funcionament de la guitarra.

Instruments amb canya. El clarinet és un instrument de canya simple. Això vol dir que té una embocadura en què es fixa un trosset de canya en forma de làmina. Quan bufem, la canya vibra i produeix el so característic d'aquesta família d'instruments. Després, el cos de l'instrument amplifica el so que fa la canya en vibrar. Molts d'aquests instruments fan servir sistemes de claus per tapar els forats, ja que és impossible tapar-los tots amb els dits...


Les veus. La veu és el so produït per la vibració de les cordes vocals quan hi passa l'aire. Però no tots els sons que podem fer amb la boca van igual de bé per cantar. Quan cantem una cançó, les notes les allarguem amb les vocals, no pas amb les consonants...


Tubs i flautes. La flauta és un dels instruments més antics de la història. N'hi ha de tota mena: de llargues, de curtes, de primes, de gruixudes, de tortes, de colors, de fusta, de pasta, de vidre, de plàstic, de porcellana... La nota que fa una flauta depèn de la llargada de la columna d'aire que vibra dins el tub. Com més llarga sigui, més greu serà la nota, i com més curta sigui la columna, més aguda sonarà. Tapant i destapant forats es varia la llargada de la columna d'aire i es fan notes diferents.


Ritme i compàs. Una melodia és una successió de notes, però, perquè quedi més bé cal donar-hi ritme. El ritme és la durada que tenen les notes i els silencis que hi pot haver entre nota i nota. El ritme pot ser regular o no i el compàs musical és una invenció per ordenar el ritme. De compassos musicals n'hi ha de dues menes: binaris i ternaris.


Escales musicals i melodia. El nom de les notes de l'escala musical, tal com les coneixem (do, re, mi, fa, sol, la, si, do) se'l va inventar un monjo benedictí que va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d'un himne a sant Joan. L'única cosa que cal tenir en compte és que, abans, de la nota do en deien "ut".