Per més informació i documentació del Cine NIC, podeu consultar els webs:
www.salvijacomet.net
www.museudelcinema.cat
www.cine-nic.com
Tot i així, la veritable joguina cinematogràfica, per difusió i popularitat, fou un nou aparell creat i produït a Catalunya per l'empresa Proyector NIC, SA. És el popular Cine Nic, patentat a Barcelona el 25 d'abril de 1931 pels germans Nicolau Griñó. Consistia en un simple projector d'imatges que tenien un moviment de només dos temps. Les imatges estaven dibuixades horitzontalment sobre una banda de paper vegetal o translúcid en dues línies: la de dalt corresponia a una part del moviment i la de baix, a la segona part. Un obturador mòbil anava alternant la imatge superior i la inferior a la pantalla. Una maneta feia girar al mateix temps l'obturador i arrossegava horitzontalment i lentament la banda amb les imatges. Un sistema molt simple de projecció d'imatges animades que es va anar adaptant als nous avenços tecnològics del món del cinema i la imatge. Així, si el primer projector, del 1931, era mut, el 1934 ja se'n construeix un de sonor que combina la projecció d'imatges amb el so d'un petit gramòfon situat damunt l'aparell. El 1951, se'n llança un nou model, el Nic TV, que projecta les imatges sobre una pantalla que forma part del xassís de l'aparell. I el 1969, el Super Nic Electromátic, que funcionava amb un motor elèctric.
L'èxit del Cine Nic fou rotund: es calcula que entre el 1931 i el 1974 se'n van produir milions a tot el món. El Cine Nic va suposar per a molts nens i nenes descobrir la màgia de fer cinema, i no només pel fet de poder projectar imatges en moviment, sinó també per la possibilitat de crear pel·lícules i històries a través del dibuix i la seva animació. I alguns d'aquests nens i nenes, de grans, van fer del cinema la seva professió...
L'any 1974, l'empresa Proyector Nic, SA tancà les seves portes. Anys més tard, el col·leccionista Tomàs Mallol va adquirir tots els elements que quedaven a la fàbrica: aparells, prototipus, patents, documents d'empresa, etc., que passaren a engruixir la seva col·lecció d'objectes cinematogràfics i precinematogràfics. El 1994, l'Ajuntament de Girona va comprar la Col·lecció Tomàs Mallol amb l'objectiu de crear el Museu del Cinema, que obrí les seves portes, a Girona, el 8 d'abril de 1998. Actualment, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol conserva el que es pot considerar com el fons de Cine Nic més complet que existeix, una part del qual es pot veure a la seva exposició permanent.
Activitats:
a) Si us atreviu podeu intentar construir un Cine Nic. L'empresa no és fàcil, però amb ajuda del professor de tecnologia potser ho podreu aconseguir. O demanant informació al museu del cinema o al professor Salvi Jacomet, un dels professors que més ha lluitat perquè el Cine Nic no mori a Catalunya.
b) Si no, hi ha una altra activitat, que tot i no ser el mateix s'hi assembla bastant. Consta dels següents passos:
- Amb el programa Paint dibuixeu unes tires amb algun personatge que estigui en moviment.
- Escolliu quina música hi voleu posar de fons.
- Treballeu a classe el programa Movimaker.
- Intenteu fer el muntatge de imatge i so.
Repeteixo, no és el mateix, però en cas de què no pogueu aconseguir construir un Cine Nic, si que us podeu fer una idea del procés de creació de les primeres pel·lícules.
